El passat divendres, 24 d’octubre, el Congrés Extraordinari de la Intersindical-CSC va aprovar uns nous Estatuts pel sindicat, amb l’objectiu de transformar la seva estructura interna, per tal de crear-ne una de nova que permeti mantenir o accelerar el seu procés de creixement. Així, la Intersindical-CSC es constitueix amb els nous Estatuts com una “Confederació Sindical, estructurada en Federacions, Espai Jove, Unions Territorials i excepcionalment associacions”, una fórmula que permet major unitat de coordinació i acció que l’anterior.

De la mateixa manera, en el seu primer article, la Intersindical-CSC es defineix “des de la perspectiva de sindicat de classe, (...) com una organització sindical, nacional, solidària, independent i internacionalista que aspira a una nació catalana sobirana i socialment justa”. En l’apartat de principis, que els anteriors Estatuts no incorporava, s’hi aposta per la lluita per una “autèntica democràcia social i econòmica”, per “la igualtat d’oportunitats, drets i deures entre dones i homes i entre totes les persones”, per “la defensa de l’equilibri ecològic i de la millora del medi ambient”, per “una verdadera democràcia participativa” i per “la construcció d’un món de pobles lliures i solidaris”, a la vegada que s’hi afirma que “l’alliberament nacional està plenament vinculat a la transformació social que mereixem” i s’hi proclama “la independència de qualsevol grup de pressió” per part del sindicat.

Igualment, aquests Estatuts incorporen el catàleg de drets i deures d’afiliats i afiliades i de les diverses formes d’organització interna d’aquests, ja sigui en l’àmbit professional (en la Federació Professional), l’àmbit territorial (la Unió Territorial) o l’àmbit funcional (l’Espai Jove i les comissions específiques). A nivell de decisió, el Congrés Confederal, com a assemblea de representants de les Federacions Professionals i l’Espai Jove, es manté com a “l’òrgan suprem de la Intersindical-CSC”, el qual es reuneix cada 4 anys; el Consell Nacional esdevé “el màxim òrgan confederal entre congressos”; i el Secretariat Nacional, encapçalat per la Secretaria General, es presenta com “l’òrgan ordinari de gestió i administració confederal”. De la mateixa manera, es creen dos òrgans més, la Comissió de Garanties, per “mediar i resoldre en cas de conflicte entre Federacions i Espai Jove, òrgans confederals, òrgans territorials i la pròpia afiliació”; i el Fòrum Confederal, en el qual s’hi reunirà cada dos anys l’afiliació de la Intersindical-CSC, com a espai “de debat i de participació democràtica entre Congressos”.

Els nous Estatuts entraren en vigor el passat divendres, quan els i les delegades al Congrés Extraordinari rebutjaren les esmenes que hi arribaren vives i aprovaren per àmplia majoria el text definitiu. En breu, quan aquest estigui editat, es podrà consultar des del web confederal.

La Intersindical-CSC i la Federació Sindical Mundial (FSM) denuncien el govern d’Autràlia, les lleis anti-laborals i la Comissió Australiana de la Construcció, que dicten persecucions contra sindicalistes i treballadors/es que lluiten per les seves conquestes i drets.
Donem ple suport i ens posem al costat del company Noel Washington i protestem per la criminalització de la seva acció sindical. Expressem la nostra solidaritat amb els/les treballadors/es de la construcció, CFMEU i la UITBB, i les seves lluites per resistir el terrorisme del govern.
Unim la nostra veu a les dels i les treballadores de tot el món que resisteixen els intents de criminalitzar les lluites dels i les treballadores i per la conquesta de les llibertats sindicals i democràtiques en tots els països del món.
Exigim el lliure exercici dels drets sindicals i la fi immediata de les persecucions contra el company Noel Washington.
La FSM continuarà el suport i protestarà el 2 de desembre de 2008 a l’ambaixada australiana i a les Organitzacions Internacionals.

Carta enviada al govern australià per part de la Intersindical-CSC (català)

A l’atenció de:
Primer Ministre d’Austràlia Kevin Rudd
Ministre de Relacions Laborals Julia Gillard

Senyors,
Hem estat informats sobre les persecucions i interrogatoris a treballadors/es australians/es i sindicalistes que defensen els seus drets legítims, especialment treballadors/es del CFMEU i el seu vice-president de la sucursal de Victòria, Noel Washington.
No entenem per què un país democràtic està usant la imposició de presó i la repressió contra els/les treballadors/es enlloc del diàleg i l’acord.
Evidentment, estem segurs/es que Austràlia no entrarà a cap llista de països anti-sindicalistes, com Colòmbia o Filipines.
Estem convençuts/des que les autoritats australianes seguiran defensant els drets dels/les treballadors/es i els seus sindicats, i per aquest motiu instem a retirar tots els càrrecs contra Noel Washinton.

Salutacions cordials,
Barcelona, Catalunya

Carta enviada al govern australià per part de la Intersindical-CSC (anglès)

Att:
Australia Prime Minister Kevin Rudd,
Workplace Relations Minster Julia Gillard,

Sirs,
We have been reported about prosecutions and interrogations of austalian workers and trade unionists who stand up for their legitimate rights, specially the workers of the CFMEU and its Victorian Branch Vice-President, Noel Washington.
We don't understand why a democratic country is using the imposition of the jail and the repression againts the workers instead of the dialog and agreement.
Of course, we are sure Australia is not gonna lead any list of anti-unionist countries, like Colombia or Philipines.
We are sure australian authorities will keep defending the rights of the workers and its trade unions, because of that we urge to release of any charge Noel Washington.

Kind regards

Barcelona, Catalonia

Segons s’ha pogut llegir durant el dia d’avui a La Vanguardia, el Tribunal Constitucional ja té gairebé enllestida la sentència referent als recursos interposats per diverses instàncies referents a l’Estatut de Catalunya. Segons sembla, la retallada serà parcial, però afectarà a aspectes clau i que, al mateix temps, foren les principals qüestions que van enaltir els partidaris del text que es va aprovar en el seu moment.
Per una banda, sempre segons la versió del diari, el sistema de finançament perdrà la bilateralitat (o s’haurà d’emmarcar dins la LOFCA), caurà el deure de saber el català i s’acceptarà que es mantingui el terme nació en el preàmbul (sense validesa jurídica), sempre i quan s’accepti també que la única nació amb sobirania pròpia és l’espanyola.

Després de la primera retallada, des de la Intersindical-CSC ja es va apostar per no donar suport a un Estatut que no va aportar millores suficients en temes nacionals, democràtics, laborals i socials, però, si es confirma aquesta segona retallada, no hi haurà altre remei que tornar a donar la veu al poble, per consultar-li de nou si accepta aquest atac a la sobirania pròpia. Tanmateix, aquesta vegada, les opcions no poden ser entre si s’accepta o no el text mutilat que es presenta, sinó entre si s’opta per aquesta via o per iniciar un verdader procés d’autodeterminació, posant en entredit la subordinació de Catalunya davant un Estat espanyol incapaç d’acceptar la seva pluralitat interna i les propostes d’autogovern dels catalans i les catalanes.

El benestar de les classes treballadores del país depèn dels recursos que elles mateixes generen, així com de la capacitat de les institucions pròpies per gestionar-ho des de la proximitat i l’eficiència i està quedant cada cop més clar que el marc legal actual és incapaç de garantir això.

Segons les dades publicades avui pel Ministeri de Treball i Immigració del govern espanyol, l’evolució de l’atur als Països Catalans segueix presentant dades cada cop més negatives i ja són 696.032 els catalanes i les catalanes que es troben en aquesta situació. De fet, la xifra d’aturats i aturades ha augmentat un 3,69% el darrer mes i un 41,08% des de setembre de l’any passat, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol l’increment ha estat del 30,14%, durant aquest darrer període.

Com es pot comprovar en la següent taula, l’evolució de l’atur ha afectat especialment les Illes Balears i Pitiüses (l’augment ha estat de gairebé el 50%) i els col•lectius d’homes (augment de més del 65%) i dels i les menors de 25 anys (increment del 52,5%).


Taula d’Elaboració pròpia. Font: Ministerio de Trabajo e Inmigración

Si ens mirem les variacions per províncies, en totes elles s’hi han patit augments de l’atur de més del 40%, durant el darrer any, excepte en el cas de la de Barcelona (increment del 33,22%), mentre que l’augment ha estat de més del 50% a Girona, Tarragona i, molt especialment, a Castelló, on s’hi pot comptar el major increment de tot l’Estat, del 91,14%.

De la mateixa manera, segons xifres de l’Eurostat, la taxa d’atur espanyola va arribar a finals d’agost fins a l’11,3%, la pitjor xifra de la Unió Europea, molt allunyada de la penúltima (Eslovàquia, amb un 9,9%), de la mitjana europea (del 6,9%) i, sobretot, de països com Holanda (2,6%) i Dinamarca (2,9%). De la mateixa manera, l’espanyol té el dubtós mèrit de ser l’estat europeu on més creix l’atur (tres punts, el darrer any) i on es presenten les xifres més altes d’atur juvenil (un 24,6%, quan la mitjana europea és del 15,2%) i femení (un 12,9%, quan la mitjana europea és del 7,4%).

Des de la Intersindical-CSC, doncs, reclamem als governs espanyol i als autonòmics català, valencià i balear mesures urgents per tal d’evitar que siguin les classes treballadores les qui pateixin una crisi que no han provocat elles amb augments desmesurats de l’atur com els que estan tenint lloc, però fugint de velles receptes, com l’abaratiment de l’acomiadament, que s’han demostrat fallides. De la mateixa manera, animem a les classes treballadores a mobilitzar-se els propers mesos en les convocatòries que s’aniran succeint, per tal d'evitar que la crisi serveixi per minvar els seus drets socials i laborals.

Són molts els contractes que malgrat ser temporals [mitjançant ETT, mitjançant contrates i subcontrates o directament per empresa] no responen a la causalitat [obra determinada, servei determinat, eventual per circumstàncies de la producció o d’interinitat] que sel’s presumeix doncs estan realitzats en frau de llei [per una finalitat diferent de la legal].

Són molts els acomiadaments que es disfressen amb un fi de contracte per:
- no pagar la indemnització legal corresponent.
- no convertir en indefinida la relació laboral.

Perquè hem de denunciar com un acomiadament un fi de contracte temporal?
- A priori tot sembla legal. Però és necessari revisar les causes doncs molts contractes es realitzen en frau de llei perquè els motius que els justifiquen no són reals.
- Els contractes temporals són contractes per causes extraordinàries amb uns objectes determinats que són la realització d’un servei, d’una obra, d’una eventualitat o d’una substitució de lloc de treball que malgrat tenir una durada incerta, també tenen una limitació temporal: un màxim de 24 mesos dins d’un període de referència de 30.
- Si el motiu de la teva contractació no respon als criteris comentats es consideraria el contracte en frau de llei i es presumiria per temps indefinit (series considerat/da un/a treballador/a fix de plantilla).
- En aquests casos, l’extinció del teu contracte podria ser considerada improcedent i podries presentar una demanda contra l’empresa (o empreses si n’hi ha més d’una) per aquest motiu.
- La denúncia la pots interposar en qualsevol moment, durant la vigència del contracte, com un reconeixement de dret i no cal esperar al moment del fi de contracte per realitzar-la.

Vegem-ne exemples de frau de llei:
- Ets contractat per atendre l’acumulació de tasques malgrat que habituals són extraordinàries (motiu que apareix consignat en el contracte i que justifica la relació temporal) i en canvi, estàs treballant en tasques ordinàries i temporalment permanents de l’empresa que no apareixen en el teu contracte.
- Ets contractat per realitzar feines en una secció determinada de l’empresa o per una categoria professional concreta però desenvolupes el teu treball diari en una altra secció o en tasques que no tenen res que veure en la categoria reflectida en el contracte.
- Ets contractat per una ETT per desenvolupar feines que formen part del procés productiu diari i que no responen a una situació ocasional i excepcional sinó que són situacions habituals i permanents de l’empresa usuària.
- Ets contractat per una contrata o subcontrata però estàs sota el poder de direcció de l’empresa usuària de la que reps les ordres, de la que reps els mitjans i els equips de treball doncs n’és la propietària i realitzes les mateixes tasques que les persones contractades directament per ella fent el mateix.
- Totes aquestes situacions (i d’altres que puguis trobar similars o equivalents com per exemple l’encadenament de contractes temporals sense causa) signifiquen cessió il·lícita de persones en frau de llei.

Recomanacions necessàries per actuar enfront a un fi de contracte:
- Quan rebis la carta i creus que el fi no és correcte signa NO D’ACORD i afegeix la data del dia en que signes i reps la carta.
- De no rebre carta, i la fi de contracte fos verbal i no et deixessin incorporar-te al lloc de treball, busca el testimoni de la representació legal de la plantilla de l’empresa on treballes que certifiqui que no has abandonat el teu lloc de treball i que t’impedeixen incorporar-te.
- Tant si la comunicació és escrita o és verbal, tens 20 dies hàbils per impugnar o reclamar la fi de contracte, comptant el primer a l’endemà de la comunicació. Els dies hàbils es compten de dilluns a divendres i s’exclouen els dissabtes, diumenges i festius.
- En aquests casos, el/la treballador/a pot perfectament demandar per acomiadament improcedent i rebre la indemnització de 45 dies de salari per any de servei.
- Recorda de signar la liquidació com NO D’ACORD, igual que la carta de fi de contracte, per després poder denunciar. La signatura de la liquidació té valor alliberador per l’empresa i per tan també invalida la presentació de qualsevol reclamació posterior.
- Si l’empresa no et permet signar i posar no d’acord, no signis res i posa’t en contacte amb el sindicat per que demanem còpia per examinar la documentació correctament.
- Només es pot signar la carta de fi de contracte i la liquidació quan tinguem molt clar que els conceptes i quanties que contenen aquests documents són correctes. Sempre és millor actuar amb cautela i signar posant ben clar NO D’ACORD sinó podem assessorar-nos abans de signar.

Exigeix els teus drets i consulta amb el sindicat el seu compliment. Contractar erròniament ha de tenir conseqüències per les empreses que incompleixen la llei.

Missatges més recents Missatges més antics Inici