A l’atenció del Secretari General de les Nacions Unides,

Sr. Ban Ki-Moon

En nom de la Federació Sindical Mundial i de les organitzacions que en formen part, condemnem l’atac de la força aèria israeliana contra la població palestina de Gaza. La brutalitat i la desmesura d’aquest atac ha deixat, en el moment d’emetre aquest comunicat, més de 300 persones mortes i no menys de 700 persones ferides de diversa consideració la majoria dels quals són infants i civils.

La convivència del pobles de la Mediterrània requereix d’una solució immediata al contenciós que enfronta el poble palestí i l’estat d’Israel.

La situació de bloqueig econòmic i territorial que pateix el poble palestí palesa la manca de voluntat dels organismes internacionals per a fer d’aquesta zona de la mediterrània un espai de convivència normalitzat.

Les reiterades vulneracions de les resolucions de les Nacions Unides pel que afecta al poble palestí, la negació de l’expressió democràtica expressada a les urnes i les constants agressions i humiliacions que pateix la població palestina requereixen d’una actuació enèrgica per part dels organismes internacionals. Com a treballadors i treballadores catalans, expressem la nostra solidaritat amb la població palestina.

Des dels Països Catalans reiterem, altre cop, el respecte a la territorialitat, la lliure circulació i supervivència del poble palestí.

Que arribi al poble palestí una abraçada solidària des d’aquesta banda de la Mediterrània.

El quart Congrés de la Intersindical-CSC, que s’ha realitzat el passat dissabte 20 de desembre, ha aprovat una resolució en la qual s’insta el sindicat a participar conjuntament amb altres agents socials i sindicals en l’organització d’una vaga general. L’objectiu d’aquesta acció seria protestar contra les mesures que s’estan prenent contra la crisi, ja que considera que “aquestes no serveixen per resoldre-la” i que “només permeten beneficiar els i les de sempre i fer pagar a les classes treballadores una crisi que no han provocat”.

Aquesta ha estat una de les mesures que s’han aprovat en el conclau, després de criticar les “tímides i pactistes respostes impulsades pels grans sindicats espanyols”, en la línia de les ponències d’organització i estratègia sindical, que no han rebut cap vot en contra, i d’altres resolucions que han gaudit del suport majoritari dels i les assistents. Aquests acords feien referència a la necessitat d’afegir la reivindicació d’una major sobirania nacional i el tractament de la precarietat afegida del col•lectiu nouvingut en el discurs i la lluita contra la crisi econòmica.

Aquestes línies de treball les haurà de liderar Isabel Pallarès, única candidata a la Secretaria General, càrrec que ostenta des del 1998 i pel qual ha tornat a sortir escollida amb el 91,3% dels vots, conjuntament amb un renovat Secretariat Nacional. En el seu discurs de clausura, Pallarès ha destacat que “mitjançant un creixement sostingut i regular, la Intersindical-CSC ha doblat afiliació i representació des del darrer Congrés, arribant fins als i les 4.000 membres i els i les 400 delegats i delegades” i ha apostat per seguir defugint el “sindicalisme burocratitzat” i per lluitar per mantenir la indústria d’alt valor afegit com el verdader motor de l’economia catalana i per un marc laboral propi per als Països Catalans com a “eina bàsica per assegurar els drets de les
classes treballadores”.

Un altre dels aspectes clau aprovats en aquest Congrés ha estat l’impuls definitiu de la integració de la Intersindical-CSC a la Federació Sindical Mundial (FSM), la segona federació internacional de sindicats, en un pas que, segons fonts del sindicat, permetrà “plantar cara a nivell global a un sistema que actua cada cop més en clau mundial, a la vegada que es podrà internacionalitzar sense mitjancers la veu dels Països Catalans en organismes tan importants com l’Organització Internacional del Treball o la Unió Europea”.

El Congrés ha comptat amb les intervencions de representants de sindicats com el basc LAB, els gallecs CIG i CUT, la Intersindical Canària, el Sindicat de Treballadors Corsos i la Confederació Sindical Sarda i del màxim coordinador de la FSM a Europa, així com ha gaudit de la presència de representants de CiU, Esquerra, CUP, CCOO, UGT i la Plataforma pel Dret de Decidir, entre d’altres.

El proper dissabte, 20 de desembre, tindrà lloc a Barcelona el IV Congrés Confederal de la Intersindical-CSC, el primer després de la renovació dels seus Estatuts. Aquell dia es votaran les dues ponències que s’han redactat, amb les seves respectives esmenes, així com es renovarà el Secretariat Nacional i es votaran les resolucions que s’hagin presentat.

Pel que fa als textos, que ja s’han fet arribar a l’afiliació del sindicat, per una banda hi ha la ponència organitzativa, que realitza un balanç de la feina realitzada durant els darrers quatre anys, així com formula una proposta per tal d’implementar en l’estructura, el funcionament i l’organigrama del sindicat els Estatuts aprovats fa un mes, de la mateixa manera que realitza les propostes d’expansió i creixement de la Intersindical-CSC fins al 2012.

Pel que fa a la ponència sindical, aquesta realitza un anàlisi de la situació de crisi actual, de com pot evolucionar, de com afecta al país, de les eines per fer-hi front i de les propostes del sindicalisme nacional i de classe per combatre-la. Igualment, també fixa els posicionaments de la Intersindical-CSC per millorar les condicions laborals de les classes treballadores catalanes i la seva política de relacions a nivell nacional i internacional amb altres organitzacions socials i sindicals.

La informació sobre el programa, l'ordre del dia, els espais i com arribar-hi la podeu trobar en el document següent :
4t Congrés Programa

Loading image

Click anywhere to cancel

Image unavailable

Loading image

Click anywhere to cancel

Image unavailable

Una vegada més, i ja en portem unes quantes, les xifres sobre l’increment d’atur porten males notícies a principis de mes. Els augments cada cop semblen més exagerats i, quan sembla que ja no es poden accelerar, la realitat ens demostra que no és així. I és que l’increment anual de l’atur als Països Catalans ja és del 56,08%, el que suposa que ja hi ha més de 800.000 persones desocupades arreu del país. I, una vegada més, també, la diferència amb l’augment patit a l’Estat espanyol es va eixamplant. Aquesta vegada, les dades de la mitjana estatal són “només” un 42,72% superiors a les de fa un any, un increment 13 punts inferior a la mitjana catalana. Igualment, a nivell mensual, l’atur ha augmentat un 7,95% als Països Catalans, mentre que a nivell estatal l’augment ha estat del 6,08%. Una vegada més, doncs, els treballadors i les treballadores catalanes pateixen més la crisi que les del conjunt de l’estat.

Les comunitats que més han patit aquests increments són Catalunya i el País Valencià, on, en termes relatius, s’ha incrementat l’atur un 55,43% i un 59,25% anual, respectivament, mentre, en termes absoluts, suposen respectivament la primera i la tercera comunitat amb uns increments mensuals d’aturats/es més elevats (amb 24.837 i 21.328 nous/ves aturats/des). De la mateixa manera, les xifres d’atur masculí i femení segueixen tendint a equilibrar-se, però no per l’augment del treball femení, sinó per l’increment més accelerat de l’atur masculí (del 86,53% anual). Finalment, els i les joves menors de 25 anys segueixen patint una acceleració de les xifres de desocupació més acusades que la mitjana, amb un augment anual del 66,10%.

En el següent requadre, es poden observar millor les diverses variables, per comunitats i col•lectius:


Taula d’Elaboració pròpia. Font: Ministerio de Trabajo e Inmigración

A nivell de províncies, el territori insular, amb un 45,77%, és l’únic que presenta un increment anual de l’atur inferior al 50%. Per la seva banda, superen la barrera del 60% quatre províncies catalanes: Tarragona (60,17%), Girona (65,07%), Lleida (76,30%) i, sobretot, Castelló (106,29%), la qual segueix encapçalant, de forma destacada, el llistat estatal de províncies amb un major increment d’atur.

Pel que fa al col•lectiu de persones immigrades, aquest segueix patint un augment de l’atur molt major que la mitjana catalana. De fet, el seu increment és d’un 98,06% anual, el que suposen 73.867 noves persones nouvingudes desocupades. Al Principat de Catalunya és on més s’ha notat l’augment, ja que aquest ha estat del 115,74% anual.

Finalment, quant a sectors, és el dels serveis el que aporta més desocupats/des, en concret, 148.779 de nous/ves als Països Catalans, seguit pel de la construcció, amb 77.039 de nous/ves (en termes relatius, però, l’increment és més exagerat: un 134,71%, enfront el 46,03% del sector serveis). Per contra, el sector de la indústria, malgrat les contínues males notícies del negoci de l’automòbil, de moment “només” ha creat 44.967 nous/ves aturats/des, un increment del 44,29% respecte les xifres de fa un any.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, ens reafirmem una vegada més en la necessitat d’apostar per un model que es basi en l’economia productiva i del benestar, amb uns serveis socials adequats i garantint el poder adquisitiu a les classes treballadores, per tal de mantenir el consum intern i la viabilitat de les empreses pròpies, sobretot del sector serveis. De la mateixa manera, cal garantir la reformulació de les oficines públiques d’ocupació i impulsar un procés de transferència de les competències i el finançament en matèria laboral, per poder impulsar un marc propi que aporti les solucions pròpies i adequades per als Països Catalans.

Missatges més recents Missatges més antics Inici