L’augment de l’atur és imparable i la xifra de persones desocupades ja és un 56,08% major que fa un any

Una vegada més, i ja en portem unes quantes, les xifres sobre l’increment d’atur porten males notícies a principis de mes. Els augments cada cop semblen més exagerats i, quan sembla que ja no es poden accelerar, la realitat ens demostra que no és així. I és que l’increment anual de l’atur als Països Catalans ja és del 56,08%, el que suposa que ja hi ha més de 800.000 persones desocupades arreu del país. I, una vegada més, també, la diferència amb l’augment patit a l’Estat espanyol es va eixamplant. Aquesta vegada, les dades de la mitjana estatal són “només” un 42,72% superiors a les de fa un any, un increment 13 punts inferior a la mitjana catalana. Igualment, a nivell mensual, l’atur ha augmentat un 7,95% als Països Catalans, mentre que a nivell estatal l’augment ha estat del 6,08%. Una vegada més, doncs, els treballadors i les treballadores catalanes pateixen més la crisi que les del conjunt de l’estat.

Les comunitats que més han patit aquests increments són Catalunya i el País Valencià, on, en termes relatius, s’ha incrementat l’atur un 55,43% i un 59,25% anual, respectivament, mentre, en termes absoluts, suposen respectivament la primera i la tercera comunitat amb uns increments mensuals d’aturats/es més elevats (amb 24.837 i 21.328 nous/ves aturats/des). De la mateixa manera, les xifres d’atur masculí i femení segueixen tendint a equilibrar-se, però no per l’augment del treball femení, sinó per l’increment més accelerat de l’atur masculí (del 86,53% anual). Finalment, els i les joves menors de 25 anys segueixen patint una acceleració de les xifres de desocupació més acusades que la mitjana, amb un augment anual del 66,10%.

En el següent requadre, es poden observar millor les diverses variables, per comunitats i col•lectius:


Taula d’Elaboració pròpia. Font: Ministerio de Trabajo e Inmigración

A nivell de províncies, el territori insular, amb un 45,77%, és l’únic que presenta un increment anual de l’atur inferior al 50%. Per la seva banda, superen la barrera del 60% quatre províncies catalanes: Tarragona (60,17%), Girona (65,07%), Lleida (76,30%) i, sobretot, Castelló (106,29%), la qual segueix encapçalant, de forma destacada, el llistat estatal de províncies amb un major increment d’atur.

Pel que fa al col•lectiu de persones immigrades, aquest segueix patint un augment de l’atur molt major que la mitjana catalana. De fet, el seu increment és d’un 98,06% anual, el que suposen 73.867 noves persones nouvingudes desocupades. Al Principat de Catalunya és on més s’ha notat l’augment, ja que aquest ha estat del 115,74% anual.

Finalment, quant a sectors, és el dels serveis el que aporta més desocupats/des, en concret, 148.779 de nous/ves als Països Catalans, seguit pel de la construcció, amb 77.039 de nous/ves (en termes relatius, però, l’increment és més exagerat: un 134,71%, enfront el 46,03% del sector serveis). Per contra, el sector de la indústria, malgrat les contínues males notícies del negoci de l’automòbil, de moment “només” ha creat 44.967 nous/ves aturats/des, un increment del 44,29% respecte les xifres de fa un any.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, ens reafirmem una vegada més en la necessitat d’apostar per un model que es basi en l’economia productiva i del benestar, amb uns serveis socials adequats i garantint el poder adquisitiu a les classes treballadores, per tal de mantenir el consum intern i la viabilitat de les empreses pròpies, sobretot del sector serveis. De la mateixa manera, cal garantir la reformulació de les oficines públiques d’ocupació i impulsar un procés de transferència de les competències i el finançament en matèria laboral, per poder impulsar un marc propi que aporti les solucions pròpies i adequades per als Països Catalans.

 

Plantem cara a la violència sexista

Des de la Intersindical-CSC mantenim el compromís de lluita contra la violència sexista que transcendeix de l’àmbit domèstic. És una xacra social que afecta tota la ciutadania.

Com a organització sindical entenem que hem de fer ús de totes les eines que tenim i que són entre d’altres,

- Una negociació col•lectiva que mantingui com a eix prioritari la lluita per a l’adequació de les condicions de treball de les dones que es troben en aquesta situació (jornada reduïda, canvi de localitat, suspensió del contracte de treball, possibilitat d’extingir el contracte amb dret a prestació de l’atur... ), la lluita contra l’assetjament sexual, la lluita a favor d’eradicar totes les diferències que encara hi ha: salarials, sostre de vidre i evidentment per unes millors condicions de la classe treballadora.

- L’exigència als poders públics de la creació d’instruments per fer-hi front, en l’educació a les escoles, en serveis socials d’atenció, en serveis de salut, en la creació de lleis amb la garantia que es compleixin.

Tenim clar que, des de l’educació en la igualtat i el respecte i amb la plena consciència de tothom que el que cal és canviar el model de societat patriarcal en el qual vivim, podrem canviar la situació actual i trencar entre d’altres, el rol de submissió que es pretén de les dones, la dependència emocional i/o econòmica envers els homes, el concepte de dona objecte.

Fem passos ferms contra el malson de la violència de gènere per avançar cap a una societat més justa i igualitària.

Països Catalans, 25 de novembre de 2008

 

Els homes cobren entre un 27% i un 41% més que les dones i augmenta de forma exagerada la diferència de sou entre empleats/des i directius/ves

L’Instituto Nacional de Estadística (INE) va presentar ahir l’estudi “Enquesta d’estructura salarial 2006”, elaborada segons els estàndards de la Unió Europea des del 2002, per tal d’analitzar l’evolució dels salaris a l’Estat espanyol, segons diverses variables.

Els resultats de l’estudi demostren com les desigualtats d’ingressos es mantenen en nivells elevats o augmenten, segons el cas, en especial per factors com el gènere del treballador o treballadora, la seva edat, la fórmula de contractació o el sector de treball.

En el següent quadre es poden veure les xifres referents a les diverses comunitats dels Països Catalans, en comparació amb la mitjana espanyola, i es pot observar com en tots els casos es reprodueixen les diferències abans citades.


Xifres expressades en euros
Taula d’Elaboració pròpia. Font: Insituto Nacional de Estadística

Així, per qüestió de gènere, a Catalunya és on la diferència d’ingressos és major, ja que els homes cobren una mitjana d’un 41% més que les dones, mentre que al País Valencià la diferència és del 35,36% i a les Illes Balears és del 27,10%, enfront la mitjana estatal del 35,74%. Aquestes xifres s’han anat reduint durant els darrers anys, malgrat que a una velocitat massa lenta i mantenint diferències excessives.

Igualment preocupants són les diferències per qüestió d’edat, on s’hi estabilitza que la mitjana dels i les menors de 25 anys no arriben a mileuristes (cal tenir en compte que les dades del quadre són el salari brut), així com per tipus de contracte, en especial pel fet que espanyol és l’estat de la Unió Europea amb un nombre major de contractes temporals, el que precaritza (per estabilitat i nivell d’ingressos) la vida de molts treballadors i treballadores.

Una xifra que no apareix en el quadre, ja que només se n’han publicat les dades a nivell estatal, és la diferència entre empleats/des i directius/ves d’empreses de 10 o més treballadors/es. Així, segons l’estudi, els segons cobren un salari mig de 60.350,22 €, més de tres vegades el salari mig general (de 19.680,88 €). Aquesta diferència ha augmentat un 45% entre el 1995 i el 2006, ja que el salari dels i les executives s’ha incrementat un 10% entre el 2002 i el 2006, mentre que el salari mig s’ha reduït en aquest període un 0,6%. Tot això sense tenir en compte els correctius de les pujades de la inflació, el que provoca que la disminució real del salari sigui força major i s’hagi reduït molt el poder adquisitiu de les classes treballadores. De la mateixa manera, la diferència és encara major si tenim en compte el sou més freqüent, de 14.466 €, el qual serveix per salvar les desviacions provocades pels salaris molt alts, que desvirtuen la mitjana. En el cas de gerents d’empreses de menys de 10 treballadors/es, el seu sou, de 44.658,87 €, és inferior al dels i les grans directius/ves, tot i que segueix essent molt major que el salari mitjà.

Davant d’aquestes xifres, cal que les administracions s’involucrin per tal de reduir aquestes diferències exagerades, per fer complir la llei d’Igualtat (per equiparar salaris entre homes i dones) i per impulsar una fiscalitat progressiva que penalitzi les rendes més altes, les quals cada cop veuen com els seus ingressos augmenten i, per contra, es redueixen els impostos directes sobre aquests.

 

La Intersindical-CSC aprova uns nous Estatuts per tal de dotar de l’estructura adequada el creixement del sindicat

El passat divendres, 24 d’octubre, el Congrés Extraordinari de la Intersindical-CSC va aprovar uns nous Estatuts pel sindicat, amb l’objectiu de transformar la seva estructura interna, per tal de crear-ne una de nova que permeti mantenir o accelerar el seu procés de creixement. Així, la Intersindical-CSC es constitueix amb els nous Estatuts com una “Confederació Sindical, estructurada en Federacions, Espai Jove, Unions Territorials i excepcionalment associacions”, una fórmula que permet major unitat de coordinació i acció que l’anterior.

De la mateixa manera, en el seu primer article, la Intersindical-CSC es defineix “des de la perspectiva de sindicat de classe, (...) com una organització sindical, nacional, solidària, independent i internacionalista que aspira a una nació catalana sobirana i socialment justa”. En l’apartat de principis, que els anteriors Estatuts no incorporava, s’hi aposta per la lluita per una “autèntica democràcia social i econòmica”, per “la igualtat d’oportunitats, drets i deures entre dones i homes i entre totes les persones”, per “la defensa de l’equilibri ecològic i de la millora del medi ambient”, per “una verdadera democràcia participativa” i per “la construcció d’un món de pobles lliures i solidaris”, a la vegada que s’hi afirma que “l’alliberament nacional està plenament vinculat a la transformació social que mereixem” i s’hi proclama “la independència de qualsevol grup de pressió” per part del sindicat.

Igualment, aquests Estatuts incorporen el catàleg de drets i deures d’afiliats i afiliades i de les diverses formes d’organització interna d’aquests, ja sigui en l’àmbit professional (en la Federació Professional), l’àmbit territorial (la Unió Territorial) o l’àmbit funcional (l’Espai Jove i les comissions específiques). A nivell de decisió, el Congrés Confederal, com a assemblea de representants de les Federacions Professionals i l’Espai Jove, es manté com a “l’òrgan suprem de la Intersindical-CSC”, el qual es reuneix cada 4 anys; el Consell Nacional esdevé “el màxim òrgan confederal entre congressos”; i el Secretariat Nacional, encapçalat per la Secretaria General, es presenta com “l’òrgan ordinari de gestió i administració confederal”. De la mateixa manera, es creen dos òrgans més, la Comissió de Garanties, per “mediar i resoldre en cas de conflicte entre Federacions i Espai Jove, òrgans confederals, òrgans territorials i la pròpia afiliació”; i el Fòrum Confederal, en el qual s’hi reunirà cada dos anys l’afiliació de la Intersindical-CSC, com a espai “de debat i de participació democràtica entre Congressos”.

Els nous Estatuts entraren en vigor el passat divendres, quan els i les delegades al Congrés Extraordinari rebutjaren les esmenes que hi arribaren vives i aprovaren per àmplia majoria el text definitiu. En breu, quan aquest estigui editat, es podrà consultar des del web confederal.

 

Comunicat de suport als i les sindicalistes criminalitzades i empresonades a Austràlia

La Intersindical-CSC i la Federació Sindical Mundial (FSM) denuncien el govern d’Autràlia, les lleis anti-laborals i la Comissió Australiana de la Construcció, que dicten persecucions contra sindicalistes i treballadors/es que lluiten per les seves conquestes i drets.
Donem ple suport i ens posem al costat del company Noel Washington i protestem per la criminalització de la seva acció sindical. Expressem la nostra solidaritat amb els/les treballadors/es de la construcció, CFMEU i la UITBB, i les seves lluites per resistir el terrorisme del govern.
Unim la nostra veu a les dels i les treballadores de tot el món que resisteixen els intents de criminalitzar les lluites dels i les treballadores i per la conquesta de les llibertats sindicals i democràtiques en tots els països del món.
Exigim el lliure exercici dels drets sindicals i la fi immediata de les persecucions contra el company Noel Washington.
La FSM continuarà el suport i protestarà el 2 de desembre de 2008 a l’ambaixada australiana i a les Organitzacions Internacionals.

Carta enviada al govern australià per part de la Intersindical-CSC (català)

A l’atenció de:
Primer Ministre d’Austràlia Kevin Rudd
Ministre de Relacions Laborals Julia Gillard

Senyors,
Hem estat informats sobre les persecucions i interrogatoris a treballadors/es australians/es i sindicalistes que defensen els seus drets legítims, especialment treballadors/es del CFMEU i el seu vice-president de la sucursal de Victòria, Noel Washington.
No entenem per què un país democràtic està usant la imposició de presó i la repressió contra els/les treballadors/es enlloc del diàleg i l’acord.
Evidentment, estem segurs/es que Austràlia no entrarà a cap llista de països anti-sindicalistes, com Colòmbia o Filipines.
Estem convençuts/des que les autoritats australianes seguiran defensant els drets dels/les treballadors/es i els seus sindicats, i per aquest motiu instem a retirar tots els càrrecs contra Noel Washinton.

Salutacions cordials,
Barcelona, Catalunya

Carta enviada al govern australià per part de la Intersindical-CSC (anglès)

Att:
Australia Prime Minister Kevin Rudd,
Workplace Relations Minster Julia Gillard,

Sirs,
We have been reported about prosecutions and interrogations of austalian workers and trade unionists who stand up for their legitimate rights, specially the workers of the CFMEU and its Victorian Branch Vice-President, Noel Washington.
We don't understand why a democratic country is using the imposition of the jail and the repression againts the workers instead of the dialog and agreement.
Of course, we are sure Australia is not gonna lead any list of anti-unionist countries, like Colombia or Philipines.
We are sure australian authorities will keep defending the rights of the workers and its trade unions, because of that we urge to release of any charge Noel Washington.

Kind regards

Barcelona, Catalonia

 

En cas d’una nova retallada de l’Estatut, la Intersindical-CSC reclama un referèndum d’autodeterminació

Segons s’ha pogut llegir durant el dia d’avui a La Vanguardia, el Tribunal Constitucional ja té gairebé enllestida la sentència referent als recursos interposats per diverses instàncies referents a l’Estatut de Catalunya. Segons sembla, la retallada serà parcial, però afectarà a aspectes clau i que, al mateix temps, foren les principals qüestions que van enaltir els partidaris del text que es va aprovar en el seu moment.
Per una banda, sempre segons la versió del diari, el sistema de finançament perdrà la bilateralitat (o s’haurà d’emmarcar dins la LOFCA), caurà el deure de saber el català i s’acceptarà que es mantingui el terme nació en el preàmbul (sense validesa jurídica), sempre i quan s’accepti també que la única nació amb sobirania pròpia és l’espanyola.

Després de la primera retallada, des de la Intersindical-CSC ja es va apostar per no donar suport a un Estatut que no va aportar millores suficients en temes nacionals, democràtics, laborals i socials, però, si es confirma aquesta segona retallada, no hi haurà altre remei que tornar a donar la veu al poble, per consultar-li de nou si accepta aquest atac a la sobirania pròpia. Tanmateix, aquesta vegada, les opcions no poden ser entre si s’accepta o no el text mutilat que es presenta, sinó entre si s’opta per aquesta via o per iniciar un verdader procés d’autodeterminació, posant en entredit la subordinació de Catalunya davant un Estat espanyol incapaç d’acceptar la seva pluralitat interna i les propostes d’autogovern dels catalans i les catalanes.

El benestar de les classes treballadores del país depèn dels recursos que elles mateixes generen, així com de la capacitat de les institucions pròpies per gestionar-ho des de la proximitat i l’eficiència i està quedant cada cop més clar que el marc legal actual és incapaç de garantir això.

 

Ja hi ha 700.000 persones a l’atur als Països Catalans, on l’últim any s’ha incrementat 11 punts més que la mitjana estatal

Segons les dades publicades avui pel Ministeri de Treball i Immigració del govern espanyol, l’evolució de l’atur als Països Catalans segueix presentant dades cada cop més negatives i ja són 696.032 els catalanes i les catalanes que es troben en aquesta situació. De fet, la xifra d’aturats i aturades ha augmentat un 3,69% el darrer mes i un 41,08% des de setembre de l’any passat, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol l’increment ha estat del 30,14%, durant aquest darrer període.

Com es pot comprovar en la següent taula, l’evolució de l’atur ha afectat especialment les Illes Balears i Pitiüses (l’augment ha estat de gairebé el 50%) i els col•lectius d’homes (augment de més del 65%) i dels i les menors de 25 anys (increment del 52,5%).


Taula d’Elaboració pròpia. Font: Ministerio de Trabajo e Inmigración

Si ens mirem les variacions per províncies, en totes elles s’hi han patit augments de l’atur de més del 40%, durant el darrer any, excepte en el cas de la de Barcelona (increment del 33,22%), mentre que l’augment ha estat de més del 50% a Girona, Tarragona i, molt especialment, a Castelló, on s’hi pot comptar el major increment de tot l’Estat, del 91,14%.

De la mateixa manera, segons xifres de l’Eurostat, la taxa d’atur espanyola va arribar a finals d’agost fins a l’11,3%, la pitjor xifra de la Unió Europea, molt allunyada de la penúltima (Eslovàquia, amb un 9,9%), de la mitjana europea (del 6,9%) i, sobretot, de països com Holanda (2,6%) i Dinamarca (2,9%). De la mateixa manera, l’espanyol té el dubtós mèrit de ser l’estat europeu on més creix l’atur (tres punts, el darrer any) i on es presenten les xifres més altes d’atur juvenil (un 24,6%, quan la mitjana europea és del 15,2%) i femení (un 12,9%, quan la mitjana europea és del 7,4%).

Des de la Intersindical-CSC, doncs, reclamem als governs espanyol i als autonòmics català, valencià i balear mesures urgents per tal d’evitar que siguin les classes treballadores les qui pateixin una crisi que no han provocat elles amb augments desmesurats de l’atur com els que estan tenint lloc, però fugint de velles receptes, com l’abaratiment de l’acomiadament, que s’han demostrat fallides. De la mateixa manera, animem a les classes treballadores a mobilitzar-se els propers mesos en les convocatòries que s’aniran succeint, per tal d'evitar que la crisi serveixi per minvar els seus drets socials i laborals.

 

Què fer davant la finalització d’un Contracte de Treball Temporal? Consells pràctics

Són molts els contractes que malgrat ser temporals [mitjançant ETT, mitjançant contrates i subcontrates o directament per empresa] no responen a la causalitat [obra determinada, servei determinat, eventual per circumstàncies de la producció o d’interinitat] que sel’s presumeix doncs estan realitzats en frau de llei [per una finalitat diferent de la legal].

Són molts els acomiadaments que es disfressen amb un fi de contracte per:
- no pagar la indemnització legal corresponent.
- no convertir en indefinida la relació laboral.

Perquè hem de denunciar com un acomiadament un fi de contracte temporal?
- A priori tot sembla legal. Però és necessari revisar les causes doncs molts contractes es realitzen en frau de llei perquè els motius que els justifiquen no són reals.
- Els contractes temporals són contractes per causes extraordinàries amb uns objectes determinats que són la realització d’un servei, d’una obra, d’una eventualitat o d’una substitució de lloc de treball que malgrat tenir una durada incerta, també tenen una limitació temporal: un màxim de 24 mesos dins d’un període de referència de 30.
- Si el motiu de la teva contractació no respon als criteris comentats es consideraria el contracte en frau de llei i es presumiria per temps indefinit (series considerat/da un/a treballador/a fix de plantilla).
- En aquests casos, l’extinció del teu contracte podria ser considerada improcedent i podries presentar una demanda contra l’empresa (o empreses si n’hi ha més d’una) per aquest motiu.
- La denúncia la pots interposar en qualsevol moment, durant la vigència del contracte, com un reconeixement de dret i no cal esperar al moment del fi de contracte per realitzar-la.

Vegem-ne exemples de frau de llei:
- Ets contractat per atendre l’acumulació de tasques malgrat que habituals són extraordinàries (motiu que apareix consignat en el contracte i que justifica la relació temporal) i en canvi, estàs treballant en tasques ordinàries i temporalment permanents de l’empresa que no apareixen en el teu contracte.
- Ets contractat per realitzar feines en una secció determinada de l’empresa o per una categoria professional concreta però desenvolupes el teu treball diari en una altra secció o en tasques que no tenen res que veure en la categoria reflectida en el contracte.
- Ets contractat per una ETT per desenvolupar feines que formen part del procés productiu diari i que no responen a una situació ocasional i excepcional sinó que són situacions habituals i permanents de l’empresa usuària.
- Ets contractat per una contrata o subcontrata però estàs sota el poder de direcció de l’empresa usuària de la que reps les ordres, de la que reps els mitjans i els equips de treball doncs n’és la propietària i realitzes les mateixes tasques que les persones contractades directament per ella fent el mateix.
- Totes aquestes situacions (i d’altres que puguis trobar similars o equivalents com per exemple l’encadenament de contractes temporals sense causa) signifiquen cessió il·lícita de persones en frau de llei.

Recomanacions necessàries per actuar enfront a un fi de contracte:
- Quan rebis la carta i creus que el fi no és correcte signa NO D’ACORD i afegeix la data del dia en que signes i reps la carta.
- De no rebre carta, i la fi de contracte fos verbal i no et deixessin incorporar-te al lloc de treball, busca el testimoni de la representació legal de la plantilla de l’empresa on treballes que certifiqui que no has abandonat el teu lloc de treball i que t’impedeixen incorporar-te.
- Tant si la comunicació és escrita o és verbal, tens 20 dies hàbils per impugnar o reclamar la fi de contracte, comptant el primer a l’endemà de la comunicació. Els dies hàbils es compten de dilluns a divendres i s’exclouen els dissabtes, diumenges i festius.
- En aquests casos, el/la treballador/a pot perfectament demandar per acomiadament improcedent i rebre la indemnització de 45 dies de salari per any de servei.
- Recorda de signar la liquidació com NO D’ACORD, igual que la carta de fi de contracte, per després poder denunciar. La signatura de la liquidació té valor alliberador per l’empresa i per tan també invalida la presentació de qualsevol reclamació posterior.
- Si l’empresa no et permet signar i posar no d’acord, no signis res i posa’t en contacte amb el sindicat per que demanem còpia per examinar la documentació correctament.
- Només es pot signar la carta de fi de contracte i la liquidació quan tinguem molt clar que els conceptes i quanties que contenen aquests documents són correctes. Sempre és millor actuar amb cautela i signar posant ben clar NO D’ACORD sinó podem assessorar-nos abans de signar.

Exigeix els teus drets i consulta amb el sindicat el seu compliment. Contractar erròniament ha de tenir conseqüències per les empreses que incompleixen la llei.

 

La patronal CEOE demanda d’abaratir l’acomiadament

El president de la principal patronal de l’Estat espanyol, la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, va llançar el guant als sindicats ahir en demanar, entre altres “mesures extraordinàries” per superar la crisi econòmica i laboral, un “abaratiment” de l’acomiadament per situar-lo al nivell dels països de l’entorn d’Espanya.

Aquestes declaracions, en el context de pèrdua sostinguda de llocs de treball i amb la taula del diàleg social recentment inaugurada per buscar solucions a aquests problemes, sembla poc menys que una provocació, si no un avís de la línia que pensen seguir els representants dels empresaris en la negociació.

No obstant això, el president de la CEOE va treure ferro a la demanda, que considera una de tantes: “Aquest és un tema més; en el diàleg social amb els sindicats parlarem de tot i de flexibilitzar més tot el mercat de treball”, va precisar el màxim representant de la patronal.

Per Díaz Ferrán, que va assistir a un congrés a Santiago de Compostel·la, actualment estem vivint “la pitjor crisi que ha passat el món occidental” i va afegir que “ha arribat l’hora que el govern [espanyol] en prengui consciència”. Per aquest motiu va demanar “mesures excepcionals davant problemes excepcionals”.

Sortida “més ràpida”
El president de la CEOE no va ser ahir l’únic a clamar solucions i és que, a mil quilòmetres de la capital gallega on era Díaz Ferrán, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez, també va tenir reclamacions per al govern central i els agents socials.

En una conferència a Sevilla, el màxim responsable del regulador espanyol va demanar una actitud “més audaç” al govern en les seves reformes i als agents socials per configurar els mecanismes de fixació dels salaris i el funcionament del mercat de treball. Tot plegat, per trobar “una sortida més ràpida i sòlida d’aquesta fase complicada”.

Fernández Ordóñez va subratllar la necessitat de “reformes estructurals” en diferents sectors ja que no només són efectives a mitjà i llarg termini sinó que també ho poden ser “a curt termini en la mesura que poden millorar la confiança dels agents”.

El governador també va tenir un record per als sindicats i els treballadors i va assegurar que l’actual sistema de negociació salarial “no és el més adequat” per evitar un descens de l’ocupació, alhora que va tornar a insistir en la moderació salarial.

Font: Diari Avui

ps: on es llegeix "sindicats" a l'article, cal entendre que es refereix als sindicats d'acompanyament espanyols.

 

El frau fiscal de les empreses provoca que els i les assalariades siguin els qui financiïn l’Estat

Segons el ministre d’Economia, Pedro Solbes, durant el mes d’agost, la recaptació de l’impost de societats ha caigut un 30%, mentre que el de l’IVA ho ha fet en un 12%. Tanmateix, aquestes xifres no es poden entendre si no és que assumim que el frau fiscal es troba en uns nivells elevadíssims.

D’aquesta manera, quan és durant el mes de juliol que es declara el benefici obtingut durant l’any anterior, no és possible que la recaptació de l’impost de societats s’hagi reduït un 30%, quan l’any 2007 els beneficis empresarials van augmentar en un 38,1%, segons el Banc d’Espanya.

Igualment, tampoc es pot entendre massa la reducció del 12% en l’IVA, en una època de forta inflació. Quan augmenta el preu dels productes, també augmenta la proporció de l’IVA que es paga per cadascun d’ells, així que amb taxes d’augment dels preus dels productes de prop del 5% i quan l’estalvi de les famílies es redueix, és difícil de comprendre una disminució del 12% en el seu IVA.

D’aquesta manera, podem veure com un dels pocs impostos dels quals no en baixa la recaptació és el que s’aplica sobre la renta, malgrat el retorn dels famosos 400 euros. És curiós que aquest sigui precisament l’impost que és més fàcil de controlar per part de les administracions, a causa de les nòmines que declara pagar cada empresa.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, denunciem que la reducció de la recaptació d’impostos com el de societats o l’IVA, tal com els ha presentat el ministre Solbes, és només una conseqüència de la manca de voluntat política per acabar amb el frau de les empreses. Aquesta situació serà usada com a excusa per truncar debats com els de l’extensió dels serveis socials, el finançament just per a les nacions espoliades o la inversió en R+D+I o en energies renovables, amb l’excusa que la caixa no ho permet, però cal que tinguem clar que el no voler aprofundir en aquests debats només és qüestió de manca de voluntat.

Aquest fet presenta l’agreujant que, en temps de crisi, a més de l’atur, la temporalitat o la reducció del poder adquisitiu (fruit de la combinació entre inflació i contenció salarial), les treballadores siguin les que hagin de mantenir el finançament de l’Estat i els seus serveis socials, quan haurien de ser les qui se’n beneficiessin.

Finalment, per tal de garantir el bon funcionament dels impostos esmentats, caldria un augment de pressupost i de personal a l’equip d’inspectors/es d’Hisenda, però també la transferència a la Generalitat de la capacitat de recaptar els impostos a les empreses catalanes i de fer-ne les inspeccions i aplicar les sancions pertinents, per poder-ne fer un seguiment més proper i acurat.

 

Missatges més recents Missatges més antics Inici

Subscriure's a: Missatges (Atom)