La ja malauradament coneguda notícia d'aprovar la directiva europea de les 65 hores, d’entre molts dels aspectes negatius, impediria la concil•liació entre la vida familiar i la feina.
Ens unim a les crítiques contra la reforma de la directiva de temps de treball, aprovada pels ministres de treball de la UE, que pretén ampliar a 65 hores el nombre màxim de les hores que comprenen la jornada laboral. Aquesta mesura, per a la seva entrada en vigor, encara ha de ser debatuda i aprovada al Parlament Europeu.
Fins ara, període de 90 anys, la legislació es movia entre 40 hores setmanals (8 hores al dia) i 48 (una mica més de 9 hores i dos quarts al dia). Treballar entre 60 i 65 hores a la setmana suposa una mitjana com a mínim de 12 hores diàries el que superaria en més d’un 35% el que la OIT (Organització Internacional del Treball) considera una jornada excessiva i que a més no incrementa la productivitat perquè és genera menys rendiment.
Aquesta directiva consagra la plena llibertat d’elecció del treballador o treballadora, individualment considerats, per a negociar la seva jornada. Una llibertat teòrica, ja que al suprimir en aquest decisiu aspecte la negociació col•lectiva, trenca amb l’equilibri essencial del model, i a la pràctica comporta als treballadors i treballadores assumir qualsevol exigència de la patronal.
El mateix Tribunal Comunitari que en el seu moment va avalar l’expansió de normes progressistes, adoptant per a tota la UE la igualtat de gènere per a consagrar la igualtat de salari en cas d’un treball de igual valor, tres de les seves darreres sentències trenquen els equilibris que existien entre dret a l’establiment i el de vaga, entre aquell i els convenis col•lectius o les normes de contractació pública, primant les pitjors condicions laborals dels països d’origen sobre les dels països d’acollida d’immigrants no comunitaris.
L’anomenada Europa del Benestar, marc on proliferen tot tipus de directives europees, plans de treball i programes comunitaris que tenen com objectiu .... la igualtat entre homes i dones en el treball comunitari, deixa de ser-ho, presentant aquestes propostes de marcat caràcter antisocial que precaritza encara més les condicions laborals de les dones.
La situació del mercat de treball de les dones en general, i de les que tenen responsabilitats familiars en particular, segueix estant condicionada pel rol de cuidadora principal que el model social assigna a les dones, i que és reproduït per la patronal, percebent a la dona, malgrat el seu reconeixement a la seva creixent presència en l’ocupació i a la seva millor formació, com a generadora de problemes de cost econòmic i organització empresarial.
En un marc d’increment de la jornada laboral, aquesta situació s’agreuja encara més les perspectives laborals del conjunt de la classe treballadora, però, sobre tot, de les dones, ja que entra en col•lisió amb el gaudiment del temps de treball personal o familiar, desequilibrant, un cop més, el repartiment de les responsabilitats familiars, sense incloure, per cert, suport públic real a la família creant centres de cura a les persones o adequant els horaris escolars i familiars.
Aquesta mesura no tan sols impedeix la conciliació de la vida familiar i laboral si no que a més perjudica la salut dels treballadors i treballadores i dóna lloc a un increment del risc d’accidents laborals i malalties, ja que les intenses jornades de treball juntament amb la creixent degradació de les condicions laborals impulsada per la recerca de beneficis dels sectors empresarials i d’incompliment de les obligacions de prevenció de riscos laborals, són una de les principals causes de la sinistralitat laboral.
Quant més hores es treballa, més possible és tenir un accident laboral. En l’actualitat la xifra d’accidents laborals és alarmant, amb l’ampliació de la jornada laboral no faria més que incrementar-se el nombre d’accidents laborals. Diversos estudis posen de manifest que els treballadors i treballadores, que fan hores extres son més propensos a l’accidentalitat, independentment de l’edat o el sexe.
Passar 12 o 13 hores diàries de treball implica haver de menjar fora de casa, i ja serien 13 o 14 hores. I si sumen una hora de desplaçaments per anar i tornar de la feina a casa, serien finalment en 15 o 16 hores. Dormint tan sols les 8 hores diàries recomanades, ja tindríem el dia complert, 24 hores. Sense sopar, ni esmorzar, ni dutxar-se, ni estar amb la família. La manca de descans i son passen factura que deriva en alguns dels trastorns més freqüents com cefalees, lumbàlgies, gastroenteritis, hipertensió arterial i alteració del ritme del son, estrès i depressió.
D’altra banda, el món del treball encara funciona segons el model masculí, l’organització i els horaris segueixen estant basats en la divisió de rols. Els homes tendeixen a treballar una major quantitat d’hores que les dones, perquè moltes vegades el treball a temps parcial és la única opció de fer compatible treball remunerat amb la cura de la casa i de la família.
Si la jornada laboral s’incrementa fins les 65 hores, moltes dones hauran de deixar de treballar, ja que són les principals responsables d’un treball no remunerat, el de la casa, o la cura de la família i el treball domèstic. Aquesta doble jornada que es veuen sotmeses moltes dones i que rep el nom de doble presència, suposa una carrega de feina molt elevada per a les dones que el pateixen.
Diferents estudis realitzats abans i ara posen de manifest que la càrrega horària és més elevada en el cas de les dones, si tenim en compte les hores dedicades al treball a casa. La doble presència com a risc per a la salut, està determinada per la dificultat que suposa respondre a aquesta doble càrrega de treball. Si la jornada de treball s’incrementa fins a les 65 hores, potser haurem de començar a parlar ja no de la doble presència si no de triple presència.
Per altra banda, cal tenir en compte que les feines majoritàriament desenvolupades per les dones tenen uns trets característics comuns: son repetitius, requereixen l’adopció de postures incòmodes i forçades, durant llargs períodes de temps, amb ritmes excessius com és el cas de l’industria, tèxtil, caixeres de supermercat,.... Per altra banda impliquen la cura d’altres persones i al treball domèstic (cuidadores, netejadores,...). Aquests riscos que es donen en sectors feminitzats produeixen danys per a la salut que deriven en trastorns musculoesquelètics, fatiga i estrès que s’agreujarien encara més amb l’augment de la jornada laboral fins a les 65 hores, com a conseqüència d’estar més temps exposades i exposats als riscos inherents del treball.
D’altres conseqüències derivades de les llargues jornades de treball: més despeses per pagar a una persona que tingui cura dels nostres fills i filles dependents sense poder recórrer a la família, menys temps o gens per gaudir en família, de les amistats...repercuteix en la nostra vida social i en la nostra salut.
Encara queda la tradicional definició de salut recollida per la OMS (Organització Mundial de la Salut), que defineix com a salut: l’estat de benestar físic, mental i social complert i la no existència de dany o malaltia.
En els temps que corren , aquesta mesura, porta a la classe treballadora a assumir a la pràctica qualsevol exigència de l’empresariat i això implica renunciar a un dret consolidat desprès de llargs anys de lluites.
Les dones i els homes de la Intersindical-CSC no podem restar en silenci davant de la retallada de drets que implica aquesta directiva, és per això que ens hi mobilitzarem en contra.
Arran de la publicació de les balances fiscals per part del govern espanyol, on ha quedat palès que els Països Catalans pateixen un espoli fiscal excessiu, la secretària confederal de la Intersindical-CSC, Isabel Pallarès, ha afirmat que “ara és més necessari que mai un nou sistema de finançament basat en el concert econòmic” i que “posi fi a la sagnia de recursos que pateixen els Països Catalans any rere any”.
Des de diversos àmbits s’estan iniciant diverses accions tan presencials, institucionals com virtuals per aconseguir sensibilitzar als treballadors i treballadores de la importància de pressionar als europarlamentaris per a que votin no a la 
El 10 de juny el Consell de Ministres de Treball , Política Social i Afers del Consumidor que es trobaven a Brussel•les aprovaven una nova directiva europea en relació amb la definició d'un màxim de jornada laboral setmanal.
Ja s'acosta l'edició d'enguany de l'escola de formació Maria Mercè Marçal, organitzada cada segon trimestre de l'any per l'Espai Jove de la Intersindical-CSC.
