“Contractem personal”, “Vols formar part del nostre equip?”, “Vols treballar amb nosaltres?”, “Un treball a la teva mesura i a una gran entitat”... Entres a un servei públic per buscar feina i, al voltant, llegeixes un munt d’anuncis que posen en venda un lloc de treball, com si d’una mercaderia qualsevol es tractés. Envoltada sobre tot de joves, mestresses i de gent d'uns 50 anys que, o bé estan saturats amb les seves condicions laborals o bé son víctimes de la flexibilització i deslocalització del mercat de treball. Entre ells/es, descobreixes l’autèntic mercat laboral , aquest que no es reflecteix en anuncis o en paraules del “televisiu” Ministeri de Treball i Assumptes Socials.


Casos diferents, però les mateixes cares de frustració, en veure com els seus drets estant limitats i pendents de decisions unilaterals de les seves empreses. Culpable: “la flexibilitat”.

En aquest sentit, voldria parlar de les anomenades ETT (Empreses de Treball Temporal), empreses que mitjançant contractes mercantils (denominats contractes de posada a disposició) realitzats amb altres empreses (empreses usuàries), contracten treballadors i treballadores que fan rotar d’empresa a empresa sense cap tipus d’estabilitat.

Només al Principat, tenim quasi 120 empreses d’aquest tipus, un negoci rodó, sens cap mena dubte. I és que les E.T.T. ja existien des dels anys 50, però és ara quan estan al cim dels negocis relacionats amb el mercat de treball. Quins en són els motius? Per una banda, trobem l’avenç de l’anomenada flexibilització del mercat de treball: empreses que busquen una adaptació constant de la mà d’obra als seus resultats econòmics, guanys cada dia superiors a costa d’aquesta mateixa inestabilitat.

Per altra banda, trobem el suportt de l’Estat espanyol a aquestes empreses, ja que, mentre ens fan creure que estan promocionant els contractes “estables” (mitjançant contractes per foment de la contractació indefinida, bonificacions, propaganda diversa...), l’Estat espanyol és un dels grans impulsors de les E.T.T. i els seus contractes temporals, subvencionant-ne la seva creació, tota una contradicció, sens cap dubte.

Per últim, destacar la mancança de regulació específica que tenen aquestes empreses, ja que la llei 14/94 deixa via lliure a la seva activitat al mercat de treball.

Tanmateix, per què es diu exactament que aquest contractes son precaris? No és tan sols per la seva temporalitat, existeixen més raons. Per una banda, tenim treballadors/es que fan la mateixa feina, però en condicions laborals diferents (ja que uns tenen el contracte de treball directament amb l’empresa per a la que treballen i els altres el tenen amb l’E.T.T.); per altra banda, hi ha motius de prevenció de riscos laborals, ja que, segons la llei, la formació en prevenció ens l’ha de donar l’empresari i, en el cas de les ETT, qui contracta no està present al lloc de treball, amb totes les conseqüències i precarització que això comporta.

Així, ens trobem novament en la gran farsa i propaganda mediàtica de l’Estat espanyol i el seu Ministeri de Treball, que, no ens enganyem, prioritzen els diners per sobre del nostre benestar.

Agurne Gaubeka, secretaria d'Acció Sindical de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

A Catalunya les reserves són del 20% i s’acosten a la fase d’emergència
Ens trobem enmig de la pitjor sequera dels últims vint anys.

Les precipitacions mitjanes a les conques internes de Catalunya, principalment a les comarques de Girona i Barcelona, s’han reduït entre un 40 i un 60 per cent de mitjana. Els pantans es troben per sota del vint per cent d’aigua emmagatzemada i les previsions apunten a la restricció imminent per als regadius del Baix Empordà i les comarques d’El Camp. L’aigua de boca també perilla per a la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona si continua la sequera durant tot l’estiu. El que continua sense assecar-se és la gespa dels camps de golf. El subministrament a través de pous, d’aqüífers o de canalitzacions no s’ha tallat en la fase de preemergència i no es preveu tallar-lo en la fase d’emergència que es decretarà els primers dies del mes d’abril. El que sí que s’ha previst és la intervenció de pous i aqüífers utilitzats per la pagesia gironina i tarragonina del baix Ter i el Francolí, respectivament.

Requisits per cobrar la prestació per desocupació

  1. Per poder accedir a una prestació contributiva d'atur s'han de complir els requisits següents: Estar en situació legal de desocupació (és a dir, no haver deixat de treballar voluntàriament).
  2. Haver treballat per compte alié i tenir un període mínim de cotització de 360 dies treballats en els sis darrers anys abans de cessar en la feina.
  3. Estar inscrit a la vostra Oficina de Treball com a demandant d'ocupació.
  4. No haver complert l'edat ordinària de jubilació (65 anys)
  5. Presentar la sol·licitud de prestació per desocupació a la vostra Oficina de Treball en els 15 dies hàbils (inclosos dissabtes) següents a la situació d'atur.

A més, si el comiat s'ha produït mentre estava de baixa mèdica, caldrà esperar a tenir l'alta per tramitar la prestació.

Quina documentació necessària per sol·licitar la prestació per desocupació?

  1. Imprès de sol·licitud de la prestació d'atur degudament emplenat (us el donaran a l'Oficina de Treball). Inclou informació sobre la declaració de fills a càrrec i les rendes, les dades de domiciliació bancària, el compromís d'activitat i l'autorització de la petició d'informació a l'AEAT (Agència Tributària)
  2. Identificació de la persona sol·licitant.
  3. Si sou ciutadans de l'estat Espanyol. Document Nacional d'Identitat (DNI), carnet de conduir, passaport.
  4. Si sou estrangers, la documentació que us identifica i que haureu de portar és la que es detalla fent clic aquí.
  5. Llibre de família o document equivalent en el cas d'estrangers si declareu tenir fills al vostre càrrec.
  6. Certificat/s d'empresa de les empreses on hagueu treballat els últims 6 mesos.

Sol·licitar l'atur. M'he d'inscriure com a demandant d'ocupació?

Sí, us heu d'inscriure com a demandant d'ocupació. I a més heu de:

  1. Presentar la sol·licitud de la prestació a l' Oficina de Treball corresponent, durant els 15 dies hàbils següents a la situació legal d'atur. No són dies hàbils els diumenges ni els dies festius.
  2. Portar la documentació següent:
  3. Imprès de sol·licitud de la prestació d'atur degudament emplenat (us el donaran a l'Oficina de Treball). Inclou informació sobre la declaració de fills a càrrec i les rendes, les dades de domiciliació bancària, el compromís d'activitat i l'autorització de la petició d'informació a l'AEAT (Agència Tributària).
  4. Identificació de la persona sol·licitant.
  5. Si sou ciutadans de l'estat Espanyol. Document Nacional d'Identitat (DNI), carnet de conduir, passaport.
  6. Si sou estrangers, la documentació que us identifica i que haureu de portar és la que es detalla fent clic aquí.
  7. Llibre de família o document equivalent en el cas d'estrangers si declareu tenir fills al vostre càrrec.
  8. Certificat/s d'empresa de les empreses on hagueu treballat els últims 6 mesos.

Quina és la quantia de la prestació per desocupació i com es determina?

La quantia de la prestació d'atur es calcula a partir de la base reguladora del treballador. La base reguladora (a la vostra nòmina hi trobareu un apartat amb aquest nom) serà la mitjana de les bases d'accidents de treball i malalties professionals, exclosa la retribució per hores extraordinàries, per les quals l'empresa hagi cotitzat a la Seguretat Social pel treballador durant els últims 180 dies precedents a la situació legal d'atur o al moment en què va cessar l'obligació de cotitzar.

L'import a percebre serà:

Durant els 180 primers dies, el 70% de la base reguladora.

A partir del dia 181, el 60% de la base reguladora.

Accediu al programa que calcula la quantia de les prestacions per desocupació.

Quina és la durada de la prestació contributiva per desocupació?

La durada de la prestació contributiva està en funció de les cotitzacions per desocupació efectuades en règims de la Seguretat Social que contemplen l'esmentada contingència, en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al moment en què va cessar l'obligació de cotitzar. Si en aquell període de temps s'hagués cobrat una prestació per desocupació, es tindran en compte les cotitzacions hagudes des del naixement del dret a l'esmentada prestació.

Per determinar la durada s'aplicarà l'escala següent:

Període d'ocupació

Durada de la prestació

Des de 360 fins a 539 dies

120 dies

Des de 540 fins a 719 dies

180 dies

Des de 720 fins a 899 dies

240 dies

Des de 900 fins a 1.079 dies

300 dies

Des de 1.080 fins a 1.259 dies

360 dies

Des de 1.260 fins a 1.439 dies

420 dies

Des de 1.440 fins a 1.619 dies

480 dies

Des de 1.620 fins a 1.799 dies

540 dies

Des de 1.800 fins a 1.979 dies

600 dies

Des de 1.980 fins a 2.159 dies

660 dies

Des de 2.160 dies

720 dies

Quina és la data d'inici de la prestació? Quan es comença a cobrar?

En cas que reuniu tots els requisits per cobrar la prestació, la data d'inici serà la següent a l'inici de la situació legal de desocupació, sempre i quan es presenti la sol·licitud en els següents 15 dies hàbils (no són dies hàbils els diumenges i els festius).

Si estiguessin pendents períodes de vacances reglamentàries, el dret a la prestació s'iniciarà quan finalitzi el període de vacances.

Les següents vegades s'ingressarà l'import el dia 10 de cada mes i si fos festiu, el següent dia hàbil (ni diumenges ni festius)

Quins períodes de treball es tenen en compte per a les prestacions de desocupació?

Per tenir dret a cobrar una prestació contributiva per desocupació cal haver cotitzat per la contingència de desocupació un mínim de 360 dies en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al moment en què va cessar l'obligació de cotitzar.

La durada del dret es calcula segons el període d'ocupació cotitzada durant l'indicat període de sis anys.

Un exemple més dels acomiadaments basats en la lògica del màxim benefici, en una mentalitat empresarial que no en té prou en tenir beneficis després de cada exercici, sinó que cada cop en vol més i més i no té en compte les vides dels seus treballadors. La gavinetada dels acomiadaments ha afectat ara a 26 treballadors del grup Miquel Alimentació, propietari de les cadenes de supermercats Suma i Gros Mercat. Setze dels acomiadats es localitzen a Vilamalla (Alt Empordà) i deu a Tortosa (al polígon industrial Baix Ebre). L’empresa ha admès que els acomiadaments són improcedents i ha dit que responen a una baixada puntual del volum de feina. Aquests fets es donen en un moment en que Miquel Alimentació està ultimant els preparatius per obrir una planta a Fuente de Piedra (Màlaga) que podria assumir part de la distribució que es fa des de Tortosa i que estarà operativa a l’estiu.

Al costat de la lògica del màxim benefici hi trobem sempre associat el fantasma de les deslocalitzacions, aquella recerca de mà d’obra més barata que esborra del mapa el benestar de la classe obrera d’arreu. En el cas de Miquel Alimentació tampoc ha tingut pes el fet que tots els treballadors acomiadats tinguessin contractes indefinits, ja que altre cop el poder del capital fa servir els diners per obtenir l’acomiadament lliure. On són les garanties?

Un any més el BBVA, com la resta de la Banca, presenta uns beneficis astronòmics que no poden ser considerats més que immorals, tant per al conjunt de la societat com, també en concret, per als propis treballadors/es del Banc.

Beneficis de 6.129 milions d'euros, un 29,4% superiors a l'any 2006. Un nou exercici de prepotència que el BBVA presenta avui, que no és altra cosa que la conseqüència de la seva practica diària d'explotació.

Un benefici de més de 16 milions d'euros diaris és un clar exemple del capitalisme salvatge que solament es preocupa de l'obtenció de més i més beneficis encara que per a això hagi d'utilitzar tota mena d’argúcies.

Alguns dels exemples són evidents: la destrucció d'ocupació a Euskal Herria, els Països Catalans o Galiza; trasllat massiu de serveis centrals; subcontractació, al nostre entendre fraudulenta i que ha de ser investigada com ha dit l’Inspecció de Treball; negativa a complir com és preceptiu la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i els requeriments de l’Inspecció de Treball en aquest sentit; prolongacions excessives de la jornada laboral, que no són més que Hores Extres encobertes i defraudades.

Cal destacar el fet d’obtenir beneficis finançant les nombroses guerres existents, tal com han denunciat els moviments socials a través de la campanya “BBVA sense Armes”, a la qual estem col·laborant els sindicats, CIG de Galiza, LAB d’Euskal Herria i la Intersindical-CSC dels Països Catalans.

A tots aquests fets, però, cal afegir el menyspreu que tota la Banca, al costat dels sindicats signants del conveni CCOO-UGT-CGT, demostren vers els més de 100.000 treballadors i treballadores del sector a qui, un any més, castiguen fent-los perdre poder adquisitiu en aplicar increments salarials que no garanteixen mantenir el nivell de vida respecte l'IPC.

L'increment salarial ha estat del 2,75%, sense revisió, l'IPC el 4,2 mentre els beneficis creixen astronòmicament, un 29,4% més. Immoral.

Una cop més la Banca, en aquest cas el BBVA, torna a treure pit i presumeix dels seus beneficis mentre la immensa majoria dels treballadors/es pateixen per a arribar a fi de mes. I això cal denunciar-lo.

Si això és el que anomenen “crisi” financera, com últimament vénen anunciant, que voldran aconseguir en èpoques de bonança econòmica?

Que no ens enganyin. Ells continuen engreixant els seus comptes de resultats i les seves butxaques mentre la “crisi” és utilitzada per a continuar explotant i sagnant la classe treballadora tot retallant salaris, drets...

Des de LAB i la Intersindical-CSC no deixarem de denunciar aquesta practica abusiva i immoral, un dels millors exemples del capitalisme salvatge. Apostem decididament per un canvi del model social actual per un nou escenari que garanteixi un repartiment de la riquesa que beneficiï la classe treballadora.

LAB-Finantzak
Federació de Serveis de la Intersindical-CSC

AMB MOTIU DEL LES JORNADES "PER UNA BANCA DESARMADA"
Els sindicats Intersindical-CSC dels Països Catalans, CIG de Galiza i LAB d'Euskal Herria, tots tres amb representació a la Banca i al BBVA, amb motiu de les jornades que tindran lloc a Barcelona i de la campanya "BBVA sense armes" que s'està duent a terme per internet, hem valorat interessant i important fer públic el nostre suport a aquesta campanya amb l'esperança que serveixi per a conscienciar la ciutadania i sensibilitzar l'opinió pública sobre les pràctiques antisocials d'algunes institucions financeres i del necessari canvi vers un món socialment més just.
Creiem que ÉS ARRIBAT EL MOMENT de denunciar aquells qui, amb l'únic objectiu de fer negoci i obtenir més i més beneficis, no els preocupa on i com inverteixen, ni si aquestes operacions acompleixen amb els mínims principis democràtics d'exigència del respecte als drets humans o si s'inverteix a empreses contaminants.
Per aquest motiu fem una crida per a la signatura del manifest amb la finalitat de generar un tsunami que obligui el BBVA, així com a la resta d'entitats financeres, a cancel·lar les inversions a empreses fabricants d'armament així com a empreses contaminant i redrecin aquestes inversions cap a aquelles que aposten per un Planeta socialment més just i sostenible.

"ARMARIK GABEKO BANKA BATEN ALDEKO" JARDUNALDIEZ
Kataluniako Intersindical CSC-k, Galizako CIG-k eta Euskal Herriko LABek (denok dugu Bankan eta BBVAn ordezkaritza) Bartzelonan egingo diren jardunaldien eta interneten bidez egiten ari den "BBVA armarik gabe" kanpainaren haritik, garrantzitsutzat eta interesgarritzat jotzen dugu kanpaina honekiko atxikimendua. Kanpaina honen bidez, hiritarrak kontzientziatu eta iritzi publikoa sentsibilizatu nahi genuke finantza erakunde batzuek gizartearen aurka darabilten jardunaz eta zuzenagoa litzatekeen mundu berri bat lortzeko aldaketaren beharraz.
Gure aburuz, GARAIA DA sala ditzagun negozio borobilak egitearren eta gero eta irabazi handiagoak lortzearren, non eta nola inbertitu eta operazio horiek giza eskubideekin begirunekoak diren gutxieneko demokratikoak betetzeaz edota enpresa kutsagarrietan inbertitzeaz kezkatzen ez diren horiek.
Honengatik guztiarengatik, deitzen zaituztegu agiri hau sina dezazuen. Honela, denon artean sortuko dugun tsunamiak BBVA zein beste finantza erakundeak behartu ditzagun armagintza enpresetako eta enpresa kutsagarrietako inbertsioak bertan behera uztera eta bidera ditzaten gure planeta, sozialki, zuzenagoa eta eusgarriagoa egin dezaketen enpresetara.

DIANTE DAS XORNADAS "POR UNHA BANCA DESARMADA"
Os sindicatos Intersindical CSC de Cataluña, LAB de Euskal Herria e CIG de Galiza, todos eles con representación na Banca e no BBVA, con motivo das xornadas que se van realizar en Barcelona e da campaña "BBVA sen armas" que se está levando adiante vía internet, valoramos importante e interesante facer público o noso apoio a esta campaña coa esperanza de que a mesma sirva para a conciencia cidadá e a sensibilización da opinión pública sobre as prácticas antisociais de algunhas institucións financeiras e o necesario cambio a favor dun mundo socialmente máis xusto.
Cremos que XA É HORA de denunciar a quen, con tal de facer negocio e obter máis e máis beneficios, no lles preocupa onde e como invisten, e se as ditas operacións cumpren ou non cos mínimos principios democráticos, de esixencia do respecto aos dereitos humanos ou se fan las inversións en empresas contaminantes.
Por este motivo facemos un chamamento para a sinatura do manifesto a fin de obter un tsunami que obrigue ao BBVA, como ao resto de entidades financeiras, a cancelar as inversións nas empresas fabricantes de armamento así como nas empresas contaminantes e o cambien a aquelas outras que apostan por un Planeta socialmente máis xusto e sostible.


Missatges més recents Pàgina d'inici