Un exemple més dels acomiadaments basats en la lògica del màxim benefici, en una mentalitat empresarial que no en té prou en tenir beneficis després de cada exercici, sinó que cada cop en vol més i més i no té en compte les vides dels seus treballadors. La gavinetada dels acomiadaments ha afectat ara a 26 treballadors del grup Miquel Alimentació, propietari de les cadenes de supermercats Suma i Gros Mercat. Setze dels acomiadats es localitzen a Vilamalla (Alt Empordà) i deu a Tortosa (al polígon industrial Baix Ebre). L’empresa ha admès que els acomiadaments són improcedents i ha dit que responen a una baixada puntual del volum de feina. Aquests fets es donen en un moment en que Miquel Alimentació està ultimant els preparatius per obrir una planta a Fuente de Piedra (Màlaga) que podria assumir part de la distribució que es fa des de Tortosa i que estarà operativa a l’estiu.
Al costat de la lògica del màxim benefici hi trobem sempre associat el fantasma de les deslocalitzacions, aquella recerca de mà d’obra més barata que esborra del mapa el benestar de la classe obrera d’arreu. En el cas de Miquel Alimentació tampoc ha tingut pes el fet que tots els treballadors acomiadats tinguessin contractes indefinits, ja que altre cop el poder del capital fa servir els diners per obtenir l’acomiadament lliure. On són les garanties?
Al costat de la lògica del màxim benefici hi trobem sempre associat el fantasma de les deslocalitzacions, aquella recerca de mà d’obra més barata que esborra del mapa el benestar de la classe obrera d’arreu. En el cas de Miquel Alimentació tampoc ha tingut pes el fet que tots els treballadors acomiadats tinguessin contractes indefinits, ja que altre cop el poder del capital fa servir els diners per obtenir l’acomiadament lliure. On són les garanties?
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
