Des de la Intersindical-CSC mantenim el compromís de lluita contra la violència sexista que transcendeix de l’àmbit domèstic. És una xacra social que afecta tota la ciutadania.

Com a organització sindical entenem que hem de fer ús de totes les eines que tenim i que són entre d’altres,

- Una negociació col•lectiva que mantingui com a eix prioritari la lluita per a l’adequació de les condicions de treball de les dones que es troben en aquesta situació (jornada reduïda, canvi de localitat, suspensió del contracte de treball, possibilitat d’extingir el contracte amb dret a prestació de l’atur... ), la lluita contra l’assetjament sexual, la lluita a favor d’eradicar totes les diferències que encara hi ha: salarials, sostre de vidre i evidentment per unes millors condicions de la classe treballadora.

- L’exigència als poders públics de la creació d’instruments per fer-hi front, en l’educació a les escoles, en serveis socials d’atenció, en serveis de salut, en la creació de lleis amb la garantia que es compleixin.

Tenim clar que, des de l’educació en la igualtat i el respecte i amb la plena consciència de tothom que el que cal és canviar el model de societat patriarcal en el qual vivim, podrem canviar la situació actual i trencar entre d’altres, el rol de submissió que es pretén de les dones, la dependència emocional i/o econòmica envers els homes, el concepte de dona objecte.

Fem passos ferms contra el malson de la violència de gènere per avançar cap a una societat més justa i igualitària.

Països Catalans, 25 de novembre de 2008

L’Instituto Nacional de Estadística (INE) va presentar ahir l’estudi “Enquesta d’estructura salarial 2006”, elaborada segons els estàndards de la Unió Europea des del 2002, per tal d’analitzar l’evolució dels salaris a l’Estat espanyol, segons diverses variables.

Els resultats de l’estudi demostren com les desigualtats d’ingressos es mantenen en nivells elevats o augmenten, segons el cas, en especial per factors com el gènere del treballador o treballadora, la seva edat, la fórmula de contractació o el sector de treball.

En el següent quadre es poden veure les xifres referents a les diverses comunitats dels Països Catalans, en comparació amb la mitjana espanyola, i es pot observar com en tots els casos es reprodueixen les diferències abans citades.


Xifres expressades en euros
Taula d’Elaboració pròpia. Font: Insituto Nacional de Estadística

Així, per qüestió de gènere, a Catalunya és on la diferència d’ingressos és major, ja que els homes cobren una mitjana d’un 41% més que les dones, mentre que al País Valencià la diferència és del 35,36% i a les Illes Balears és del 27,10%, enfront la mitjana estatal del 35,74%. Aquestes xifres s’han anat reduint durant els darrers anys, malgrat que a una velocitat massa lenta i mantenint diferències excessives.

Igualment preocupants són les diferències per qüestió d’edat, on s’hi estabilitza que la mitjana dels i les menors de 25 anys no arriben a mileuristes (cal tenir en compte que les dades del quadre són el salari brut), així com per tipus de contracte, en especial pel fet que espanyol és l’estat de la Unió Europea amb un nombre major de contractes temporals, el que precaritza (per estabilitat i nivell d’ingressos) la vida de molts treballadors i treballadores.

Una xifra que no apareix en el quadre, ja que només se n’han publicat les dades a nivell estatal, és la diferència entre empleats/des i directius/ves d’empreses de 10 o més treballadors/es. Així, segons l’estudi, els segons cobren un salari mig de 60.350,22 €, més de tres vegades el salari mig general (de 19.680,88 €). Aquesta diferència ha augmentat un 45% entre el 1995 i el 2006, ja que el salari dels i les executives s’ha incrementat un 10% entre el 2002 i el 2006, mentre que el salari mig s’ha reduït en aquest període un 0,6%. Tot això sense tenir en compte els correctius de les pujades de la inflació, el que provoca que la disminució real del salari sigui força major i s’hagi reduït molt el poder adquisitiu de les classes treballadores. De la mateixa manera, la diferència és encara major si tenim en compte el sou més freqüent, de 14.466 €, el qual serveix per salvar les desviacions provocades pels salaris molt alts, que desvirtuen la mitjana. En el cas de gerents d’empreses de menys de 10 treballadors/es, el seu sou, de 44.658,87 €, és inferior al dels i les grans directius/ves, tot i que segueix essent molt major que el salari mitjà.

Davant d’aquestes xifres, cal que les administracions s’involucrin per tal de reduir aquestes diferències exagerades, per fer complir la llei d’Igualtat (per equiparar salaris entre homes i dones) i per impulsar una fiscalitat progressiva que penalitzi les rendes més altes, les quals cada cop veuen com els seus ingressos augmenten i, per contra, es redueixen els impostos directes sobre aquests.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici