“Contractem personal”, “Vols formar part del nostre equip?”, “Vols treballar amb nosaltres?”, “Un treball a la teva mesura i a una gran entitat”... Entres a un servei públic per buscar feina i, al voltant, llegeixes un munt d’anuncis que posen en venda un lloc de treball, com si d’una mercaderia qualsevol es tractés. Envoltada sobre tot de joves, mestresses i de gent d'uns 50 anys que, o bé estan saturats amb les seves condicions laborals o bé son víctimes de la flexibilització i deslocalització del mercat de treball. Entre ells/es, descobreixes l’autèntic mercat laboral , aquest que no es reflecteix en anuncis o en paraules del “televisiu” Ministeri de Treball i Assumptes Socials.


Casos diferents, però les mateixes cares de frustració, en veure com els seus drets estant limitats i pendents de decisions unilaterals de les seves empreses. Culpable: “la flexibilitat”.

En aquest sentit, voldria parlar de les anomenades ETT (Empreses de Treball Temporal), empreses que mitjançant contractes mercantils (denominats contractes de posada a disposició) realitzats amb altres empreses (empreses usuàries), contracten treballadors i treballadores que fan rotar d’empresa a empresa sense cap tipus d’estabilitat.

Només al Principat, tenim quasi 120 empreses d’aquest tipus, un negoci rodó, sens cap mena dubte. I és que les E.T.T. ja existien des dels anys 50, però és ara quan estan al cim dels negocis relacionats amb el mercat de treball. Quins en són els motius? Per una banda, trobem l’avenç de l’anomenada flexibilització del mercat de treball: empreses que busquen una adaptació constant de la mà d’obra als seus resultats econòmics, guanys cada dia superiors a costa d’aquesta mateixa inestabilitat.

Per altra banda, trobem el suportt de l’Estat espanyol a aquestes empreses, ja que, mentre ens fan creure que estan promocionant els contractes “estables” (mitjançant contractes per foment de la contractació indefinida, bonificacions, propaganda diversa...), l’Estat espanyol és un dels grans impulsors de les E.T.T. i els seus contractes temporals, subvencionant-ne la seva creació, tota una contradicció, sens cap dubte.

Per últim, destacar la mancança de regulació específica que tenen aquestes empreses, ja que la llei 14/94 deixa via lliure a la seva activitat al mercat de treball.

Tanmateix, per què es diu exactament que aquest contractes son precaris? No és tan sols per la seva temporalitat, existeixen més raons. Per una banda, tenim treballadors/es que fan la mateixa feina, però en condicions laborals diferents (ja que uns tenen el contracte de treball directament amb l’empresa per a la que treballen i els altres el tenen amb l’E.T.T.); per altra banda, hi ha motius de prevenció de riscos laborals, ja que, segons la llei, la formació en prevenció ens l’ha de donar l’empresari i, en el cas de les ETT, qui contracta no està present al lloc de treball, amb totes les conseqüències i precarització que això comporta.

Així, ens trobem novament en la gran farsa i propaganda mediàtica de l’Estat espanyol i el seu Ministeri de Treball, que, no ens enganyem, prioritzen els diners per sobre del nostre benestar.

Agurne Gaubeka, secretaria d'Acció Sindical de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici