Dimarts, 1 de juliol, erem a la negociació del conveni provincial d’aigües de Tarragona, quan de cop van començar a sonar els mòbils. Un accident a Valls, Un accident mortal a Valls, El Miquel de Valls ha mort mentre reparava una fuita.
Obviament es va suspendre la reunió, vam quedar tots xocats per la mala noticia i juntament amb els membres del comitè de Sorea vam marxar cap al lloc de l’accident. Desolador, els companys de Valls eren com absents, colpits pels fets, no van poder fer-hi res i eren conscients que hauriea pogut morir qualsevol d’ells.
Al final una rasa, una canonada de fibrociment esquerdada, una fuita banal d’aigua, una arrel d’un pi inexistent i amagada a sota, esperant… una línia elèctrica que ningú tenia clar que hi feia. Una serra sabre per tallar l’arrel, talla la protecció del cable i tot s’acaba a l’instant.
Un dia més de treball i en aquest cas el darrer pel Miquel. Més enllà de les consideracions tècniques, de plànols, senyalitzacions, distàncies entre instal•lacions… tots teniem clar que allò hagués pogut passar a qualsevol, el Miquel sabia fer molt bé la seva feina. Et queda la sensació que, al final, obrir el terra de qualsevol ciutat o poble és com una mena de ruleta rusa, es treballa per guanyar-se la vida i en aquest cas per perdre-la.
En Miquel deixa vídua i una filla de disset anys, i tots els companys que no l’oblidarem.
Carles Sastre,
Secretari Confederal d'Acció Sindical
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
