Federació de Serveis de la Intersindical-CSC

El Parlament francès va aprovar el passat 23 de juliol a la nit, gràcies al vot favorable del Senat, el que s’anomena de forma ambigua “'projecte de llei sobre la renovació de la democràcia social” i que inclou la fi de la jornada laboral de 35 hores, vigent des de feia deu anys. Aquesta llei aprofundirà en la flexibilitat laboral, entesa com una major disposició de les persones treballadores, per part de l’empresariat, segons la quantitat de feina a realitzar.

El ministre de Treball, Xavier Bertrand, i Sarkozy han acomplert les seves amenaces, en contra de les mobilitzacions de bona part de les forces d’esquerres i sindicals, i han aconseguit acabar amb la jornada laboral de 35 hores, donant major poder a l’empresariat per regular els torns i hores de treball. D’aquesta manera, la direcció i els treballadors i treballadores podran negociar la jornada laboral a realitzar en cada moment i les contrapartides que això suposarà. El límit d’hores extres a treballar ha quedat eliminat i l’únic fre que queda és la directiva europea que impedeix treballar més de 48 hores setmanals (tot i que a dia d’avui està pendent de debatre’s la substitutòria que permetria fins a 65 hores setmanals), xifra que actua com a nou límit.

Igualment, l’empresariat també podrà demanar que els treballadors i les treballadores vagin a la feina fins a 235 dies a l’any, o fins un màxim de 282 dies, si així ho acorda el conveni col•lectiu de l’empresa. L’adopció d’aquest darrer límit suposaria arribar a tenir de mitjana un dia i mig de festa per setmana, comptant caps de setmana i vacances de tot tipus.

L’aprovació d’aquesta mesura suposa un retrocés històric per als drets laborals de les classes treballadores de la Catalunya Nord i del conjunt de l’Estat francès. A més, segons Joan Alsina, portaveu de la Unió Territorial de la Catalunya Nord de la Intersindical-CSC, els qui més patirien aquesta desprotecció serien els i les joves, les persones treballadores en precari i, en general, tots els treballadors i les treballadores que no gaudeixen d’una forta protecció sindical, ja sigui per qüestió legal o per les característiques del seu lloc de treball, ja que l’aplicació de les noves jornades laborals poden ser frenades en sectors o empreses, si darrere hi ha un sindicalisme fort.

Tanmateix, cal lamentar aquesta llei, que esperem que sigui frenada pel consell constitucional, i des de la Intersindical-CSC renovem el nostre compromís en la lluita per una jornada laboral de 35 hores, tant a la Catalunya Nord com a la resta dels Països Catalans, com a mesura per crear ocupació i de qualitat. L’aplicació d’aquesta llei i l’impuls de la Directiva de les 65 hores (la qual esperem frenar a temps) suposen perilloses victòries parcials de la dreta neoliberal que hem de ser capaços d’esmenar i revertir properament, mitjançant l’acció col•lectiva i les mobilitzacions de les classes treballadores.